ORGAN OFICIAL DEL INTERLINGUE-UNION

COSMOGLOTTA

62-im annu - Nró 298
http://www.interlingue.org/
Januar - marte2003

Contenete

Pensada e lingue (Qualmen li lingue matrin influentia li pensada) Ante 100 annus (Signal de departe per 54 paroles) Al fontes (Sebastian Hartwig pri un visita in li CDELI) Vacanties (Li lingue del catalogs) Libres (Editer per Heinrich P. Kelz: Li lingual futur de Europa) Ultim págine


Pensada e lingue


Li lingue matrin influentia li maniere de reflecter li mun de, li maniere de pensar e acter. Secun li novissim re serchas, li lingue ne es li universal medie de comunication, incorporat in li homan cerebre, ma in contrari li lingues de divers culturas ducte al divers maniere de pensar.

New Scientist, London


Scientistes introducte un tot serie de concret exemples por ti assertion. Por exemple li koreanes. Ja che un simplic salutation ili deve conscier, ca li salutat hom es plu yun o plu old quam ili. E li selection del salutation depende anc del momentan parte del die. Li hispanes, tchecos, russes, franceses e altres di "tu" o "vu" secun li relation al persones con queles ili parla. Li angleses ne besona cuidar pri to. Li pronómine "you" servi por relationes de quelcunc specie, de tis oficial til lis intimissim. To anc significa un essential diferentie in li maniere de pensar.

In Japan it es tre complicat expresser anc li unesim person, actiones queles "yo" execute. On besona prender in consideration li etá e social position de un person con quel yo parla, poy li propri génere (mann, fémina, infante), li génere de un person con quel yo parla e anc li relationes mutual. Secun ti clave on electe un ex mult possibilitás e ante to it deve passar tre complicat processes mental.

Li diferenties in pensada manifesta se anc in to, que circa un ters del lingues mundal ne usa un general indication quam detra li árbor o apu li árbor, ma on tre concretmen introducte, pri quel látere del árbor it acte se, por exemple fro li árbor vers li mare o al nord del árbor e simil. To concerne p. ex. li lingues del insules del Pacific.

DIFERENT EMFASE


Alqueles culturas emfasa li forme, altris emfasa li materiale e ancor altris emfasa li function de objectes. John Luci, un hollandesi linguist, comparat li anglesi con li lingue quel es parlat in li yucatan peninsul in Mexico. In anglesi es li forme de objectes un implicit parte de lor nómines e li homes have usualmen null pena con it. Ili emfasa li forme p. ex. solmen in tal casu, quande ili vole emfasar que it ne acte se pri sucre quam tal, ma solmen pri un o du sucrecubes.

In Yucatan in contrari "candel" es nominat long tenui cire, long tenui banane significa "fructe", durant que plat banane significa "banan-folie" e radicat banane es "bananiero".

Por verificar, qualmen ti-ci divers expression lingual influentia li pensada, Lucy dat a du gruppes li identic taches. Li prim tache esset selecter ex tri péctines tis queles max mult similat a unaltru. Li un esset ex li materiale sintetic con un manuette, li duesim esset ex ligne con un manuette e li triesim esset ex li materiale sintetic sin un manuette.

Li anglesi parlant homes in concordie selectet li péctines con manuettes quam simil, sin prender in consideration li materiale. Li homes fro Yucatan in contrari considerat li péctines ex li materiale sintetic quam simil.

Anc un ulteriori test ha resultat similmen. It actet se pri un scatull ex li materiale sintetic, un scatull ex carton, e li carton-materiale.

Li angleses considerat ambi scatulles quam simil, durant que li homes fro Yucatan selectet totrnen conformmen li cartón-materiale e li scatull ex carton. Ergo che anglesi parlantes es clarmen emfasat li forme, in li duesim casu es emfasat li materiale.

DIFERENT GÉNERE

Anc che infantes to es simil. Ili emfasa li forme in casu p. ex. de péctines, ma in casu de un materiale amorfi quam es li sucre, lu decisiv es li qualitá — li dulcitá.
Li linguista Boroditska pruva que anc li usation de géneres in divers lingues influentia significantmen li maniere de pensar e reflecter li munde. Por exemple li sole in russ es de génere neutri, in german es feminin e in hispan es masculin. Crear frases in li lingues distinctent li géneres significa meditar pri les forsan mill vez per die.

Anc varie adjectives apartene subconscientmen al divers géneres. "Clave" es de génere feminin in hispan, ma masculin in german, durant que "ponte" es masculin in hispan e feminin in german. Li voluntarios parlant german descrit claves (masculin) quam dentat, perusat, grand o antiquat. Por li hispanes ili esset litt, charmant, dentettat o complicat. Por li germanes pontes (feminin) es charmant, pretti, elegant, por li hispanes ili es grand, solid, firm, imposant. Secun Boroditska it es absolutmen evident que li génere del substantives influentia li atributes queles noi usa con les, e ergo qualmen li lingue influentia nor maniere de pensar e reflecter li munde.

DIFERENT TÉMPOR


Un ulteriori exemple es li conception del témpor. Durant que in anglesi e anc in tchec li témpor es perceptet horizontalmen, i. e. que li futur es avan nos e li passate es detra, in chinesi li témpor es un notion vertical e li futur es alquande infra.

Anc li verbes expressent un action lude un significant rol. In un serie de lingues — li anglesi, russ, nederlandesi e anc chinesi— li verbes es tre expressiv, ili expresse un action precismen, multvez mem plasticmen. Altri lingues, p. ex. li francesi, hispan, hebreic o italian usa verbes plu general e addi a les ulteriori expressiones aprecisant.

To ha monstrat se anc in textus, u li descrition de actiones per paroles esset plu rich e mult plu eloquent che li gruppe parlant anglesi, quam p. ex. che li gruppe hispan o francesi queles esset in li descrition mult minu eloquent, plu static e minu precis. Ergo it sembla ja presc cert que li lingue influentia tre significantmen li maniere de pensar, reflecter e anc acter. It influentia li decision, comunication e psiche del homes.

E LI BILINGUAL EDUCATION?

Li question quel interim ne ha esset satisfatorimen soluet, ne mem partialmen, e quel ruina li existent idés pri li avantage de bilingual education, es just li divers influentie de lingues al pensada de un hom, precipue de un infante. Interim on judica que si it acte se pri li lingues del simil tip, por exemple li anglési o tchec, it ne vell dever esser un problema. Ambi lingues dá importantie a simil valores, ili es rich, descritiv, e in principie ili ne vell dever esser in contradition con unaltru.

Plu complicat to es con li francesi, hispan o hebreic in relation p. ex. al tchec o anglesi. Mult plu extensiv diferenties va evidentmen exister inter li lingues oriental, li arabic e li lingues europan.

Interim nequi save evaluer, qualmen du diferent lingues va influentiar li psiche e li pensada de infantes educat bilingualmen. Secun li max nov reserchas, li lingue matrin influentia significantmen li maniere de pensar che infantes e anc che adultes. Du diferent lingues matrin va formar du diferent manieres de pensar. On posse suposir que in fine it va exister solmen un principal, ma to es solmen un conjection.

Secun 100+1/B.P.


 

Ante 100 annus: Signal de departe per 54 paroles


Li missage esset composit ex solmen 54 paroles, ma it fat historie. Ante 100 annus, li 18 januar 1903, li american president Theodore Roosevelt inviat li prim telegramma trans li Atlantic — un missage de salut a Edward i VU, rey de Britannia.

To hat devenit possibil mersí al italian electroingeniero e inventor Guglielmo Marconi. Nascet in 1874, Marconi esset desde su yunesse obsedet per li idé liberar li telegraf del límites del metall-fil e misser informationes líbermen tra li éter.

Heinrich Hertz hat pruvat in 1888 que electromagnetic undes expande se a curt distanties. Radio-undes esset conosset quam "Hertzian undes" quande Marconi comensat experimentar seriosimen in 1894. Proque in Italia nequí interessat se por su reserchas, li yun hom de 22 annus con parentes in Anglia, eat in Anglia e posset ganiar li interesse del chef-ingeniero del britannic post-oficie. In 1897 il lassat patentar su telegraf sin metall-files.

Li missage de Theodore Roosevelt demonstrat que li radio-signales posse superar li curvatura del terra. Edward VII respondet med li traditional telegrafic via ex li metall-fil, e li global comunication hat nascet.


Al fontes — un visita in La-Chaux-de-Fonds


Noi mersía a Sr. Sebastian Hartwig por li sequent raporte del 12 decembre 2002 pri un visita in li CDELI in La Chaux-de-Fonds. Un altri resultate de ti visita es li publication de "Li perfect crímine" in li web-págine www.interlingue.org.

Yer yo havet li possibilitá visitar durant un die li CDELI in La-Chaux-de-Fonds. Yo esset acceptat tre amabilmen de sr. Gacond. Quelc dies in ante yo hat annunciat mi visita e hat per electronic posta petit sra. Molnar serchar por me quelc libres e brochuras, concernent Occ. Sra Molnar just nu labora (ja de quelc mensus e ancor till li medie de decembre) pri li compilation de un index sur li correspondentie de Occidentalistes, quel trova-se in li CDELI. To es un tre valorós labora, quel fa it facil, trovar li locs concernent un specific thema in ti ampli correspondentie. Ultra to, sra. Molnar acquisitet un profund conossentie del personalitás del divers eminent Occidentalistes e posse dar valorós auxilies.

Illa intente dar un curt presentation del historie del LI in li secuent IS (un international incontra del German Esperanto-Yunité) in Germania. (In li sam incontra yo forsan va dar un litt introduction in Occidental.)

E anc sr. Gacond, quel collaborat durant mult annus con grav Occidentalistes, quam sr. Matejka, es un presc ínexhaustibil fonte de anecdotes e succós informationes, tot apart de su profund connossenties del tut materie. Li archive del CDELI sembla admirabilmen complet e es un ver tresor por omni interessat. E omnicos combinat con li amabilitá del persones fa it un loc, a quel yo absolutmen e con joya deve revenir.

In addition al supra dit, li CDELI vendi anc ti materiale, de quel it have plu quam tri exemplares. Caus to yo posset comprar un dictionarium de Gär, un grammatica de Haas e mult altri interessantissim materiale contra modest precie! Yo pensa, que specialmen noi Occidentalistes have mult a mersiar sr. Gacond e su grandiós laborada.

Pro quelc problemas, causat de un change de chambres in li dom del bibliotheca del cité, li CDELI in li annu passat ne posset laborar tam accurat, quam illi mem desirat. Pro to evenit, que illi, queles possede un complet collection de Cosmoglotta (!), ne possede li ultim numerós. Yo vell petir Vos, ples inviar les ti nov numerós de Cosmoglotta, si possibil.

Li mancant numerós ha esset expedit. (Red.)


Vacanties: Conosser li lingue del catalogs


Con li arivada del calid témpor nor pensas directe se vers li vacanties: It ha arivat li hora del vacantie-catalogs multicolori, con lor promesses de relax e libertá. Ma atention — li lingue del turisme es un lingue special quel besona un special interpretation. Un guide por nor letores.

Li loc

 

♦ Turisticmen bon developat

♦ Centre de gigantic hotel-cubes

♦ Ha gardat un poc del original charme

♦ Quelc old domes inter li modern hoteles

♦ Vehicul de luation recomandat

♦ Lontan de omnicos remarcabil

♦ Idille in tranquil situation

♦ In escarte de omni civilisation

Li plage

 

Mar de flores, bon possibilitás de promenade

♦ Null loc de balne

♦ 300 m al aqua, 1 km al plage

♦ Plage ne apt por balnear

♦ 10 minutes al plage

♦ Forsan li distantie per bus

♦ In proximitá del plage

♦ Ne directmen al mar

♦ Ne obliviar sapates de balne

♦ Plage con picant petres

Li hotel

 

Novmen constructet complex

♦ Jardin e stagne ne completat

♦ Atmosfere familial

♦ Old dom sin comfort

♦ Bon cuidat dom

♦ Infantes ne desirat

♦ Dom por yun gastes

♦ Rumorosi, poc comfort

♦ Bus-stop avan li gastería, situation central

♦ Bruida del strada

♦ Hotel con direct visu al mar

♦ Strada inter li hotel e li mar

♦ Visu panoramic

♦ Li mar es mult lontan

♦ Central climatisation

♦ Ne regulabil

♦ In li mediterran stil

♦ Sobri nud chambres

Li servicies

 

Folklore semanal

♦ Null in li altri six vésperes

♦ Por gastes queles prefere esser índependent

♦ Null ofertas del hotel

♦ Local direction de viages

♦ ínsuficent lingue-competenties


Libres


Heinrich P. Kelz (Hrsg.): Die sprachliche Zukunft Europas, Baden-Baden, Nomos Verlagsgesellschaft, 2002


Plurilinguisme in Europa - modelles e perspectives - to es li tema de un nov publication, editet per Heinrich P. Kelz, in li serie de publicationes del "Center for European Integration Studies". In li ocasion del europan annu del lingues 2001 (vide Cosmoglotta nró 294) li centre de lingue-studies del universitá de Bonn, Germania, perductet un serie de lectiones tenet per diferent referentes. Li lectiones, completat per altri contributiones de autores queles ne posset participar, es colectet in li mentionat publication. Trovar responses a un multitá de questiones es li scope del leturas. Quant lingues, e quales deve esser aplicat quam labor-lingues in li EU administration in Bruxelles? Rasones por un plurilinguisme? Esque li anglesi deveni li lingua franca de Europa? Queles es li conceptes de education por pro moer li competentie in plu quam du lingues? E li lingues del mino rités? Considerante li linguistic situation in un supranational, ma multilingual Europan Union, hay un grand númere de questiones a queles li autores prova trovar responses. Li harmonisation del legal sistemas, li líber circulation, li unitá del moné es grand projectes - ma Europa comensa in li regiones, in li scoles, e in li individues. Li construction de Europa deve respectar li cultural e lingual plu ralisme e ne posse esser atinget sin li conossentie de foren lingues. Li libre vole monstrar perspectives, iluminante un important aspecte del exploration del europan integration.

we


Essemessar, simsar — o quo?



Quo es li corect expression por "inviar un SMS"? Li Sviss Societé por li german lingue (SVDS) ha fat un investigation sur ti tema e samtemporanmen posit li question, ca li usada de abreviationes ducte a un negligentie del lingue, anc in e-mail corespondenties. It monstra se que li yunes in Svissia scri li SMS-missages in lor local dialectes por queles ne existe definit ortografic regules. Combinat con abreviationes, un totrnen nov maniere de comunication sembla etablisser se. Un parol por li activitá de composir un SMS aparentmen ne ancor existe.

we


 

Ultim págine

Del homan vispunctu omnicos have un comense e un fine.

Sur li base de lor reserchas, antropologos e linguistes del universitá de Stanford, USA, suposi que li hodial lingues developat se ante adminim 40'000 annus ex li sones de machada e claccada del lingue, queles esset expulset originalmen in Africa.

Por li scol-instructores to mey esser almen un micri luce de esperantie que omnicos va tornar se vers lu bon, benque it quelcvez apare totalmen diferent. Nam mult instructores fa se sucies pri li capabilitás de scritura de lor scoleros.

In Anglia, un scolera presentat recentmen un composition in SMS-stil. On vell sin problema nominar sones de machada e lingue-claccada li abreviationes queles ella aplicat.

Dunc, si noi fa nos sucies pri un dramatic degradation del conossenties de gramatica e ortografie, noi posse tamen esperar in un altmen developat scrit lingue — in quelc millennies...

Secun: St. Galler Tagblatt


Un hispan va visitar su fratre in USA. Proque il ne parla anglesi, su fratre explica le per telefon quo il deve dir por comprar un billete por li bus: Tu deve solmen dir "Uantiketukentaki" por "one ticket to Kentucky". Pos har aterrat, li hispan vade dunc al billeteria e di: "Uantiketukentaki", e li oficiario demanda le: "On the bus?" Li hispan comprende "Donde vas?" [u vade tu?] e, mult astonat, responde: "A Kentucky, tio [= uncle], a Kentucky!"

 

 



Redaction e administration:

Bedrich Plavec, Zeleznicarska 1749, CZ-47001 Ceska Lipa, Tchekia
Telefon: +42 +48 776 3 777 -- E-posta : b.plavec@interlingue.org
Erich Werner, Grünausrasse 12, CH-9016 St. Galen, Svissia
Telefon: +41 +71 288 52 05 -- E-posta: e.werner@interlingue.org

Web-versie: Sergey Belitzky
 

Сайт управляется системой uCoz