ORGAN OFICIAL DEL INTERLINGUE-UNION

COSMOGLOTTA

63-im annu - Nró 302
http://www.interlingue.org/
May - August 2004

Contenete

Li lingue cornesi Flut de papere Atention! Prejudicamentes! Parol de die
Un renascentie con turbulentias Crescent custas, ecologic charges Sir Peter Ustinov pri li orígine de prejudicamentes "Orientation"
  Qualmen responder... Ortografic reformes...  
  ... in li exámine ... in Interlingue? ... in German?  


UN RENASCENTIE QUADRIPARTIT
Li lingue cornesi
Adrian Pilgrim


Secun su cultura e historie li comtia quel trova se in li peninsul del sud-west de Anglia, Cornwall, ne posse in veritá esser considerat quam un comtia anglesi, e li population indigen parla ancor hodie pri "ear a Anglia" quande ili transí li fluvie Tamar, quel constitue li límite de Cornwall; e effectivmen desde li annu 1904 on ha contat Cornwall officialmen inter li países celtic, de queles lis altri es Irland, Scotia, li Insul de Man, Gallia e Bretonia.
Quande li anglosaxones invadet Anglia e. 400 - 500 p.C. ili subjugat li popules celtic de Anglia, e tis qui resistet ti subjugation esset fortiat fugir vers li west e trovar ta locs de refugie, fro queles ili posset opposir li avanse del armés invadent. Talmen fortificat, ti provincies occidental, Gallia, Cornwall e Cumbria, successat durant li secules sequent mantener lor "celticitá" caus li relativmen grand distanties queles separat les del base de potentie anglosaxonic in London.
Dunc li popul de Cornwall, li corneses, continuat parlar un lingue distinct, tre simil a gallesi e breton, durant pluri secules til li revolution industrial, quande li enorm influentie social de Anglia e del lingue anglesi imposit se finalmen sur li habitantes de ti micri país. Li ultim parlator monoglott de cornesi, un véteri fémina nominat Dolly Pentreath qui hat vendit pisces ápud li extremitá occidental del peninsul, morit in li annu 1777. Tamen it existe fort evidentie que on ne obliviat li lingue totrnen til plu sat different del cornesi poetic del dramas. On posse observar que li lingue hat ja devenit plu simplificat in su grammatica ma anc tre expressiv, nu liberat fro li constrictiones de poesie medieval.
Ja ante li acceptation de Cornwall quam país celtic, li linguist Henry Jenner, qui vivet in li era de un crescent sentiment nationalistic, commensat su labor revivificar li véteri lingue, ma li ver quam un centennie post su morte.
On hat scrit cornesi sempre secun li orthographie contemporan de anglesi. Un micri florescentie de litteratura cornés evenit e. 1450, quande on scrit in forma poetic e performat publicmen un trilogíe de dramas biblic por li edification del population local. Li diminution de parlatores in li 18ésim secul instigat pluri antiquarios scrir in li idioma morient e anc collecter textus e phrases cornesi - tamen in un lingue renascentie de cornesi evenit in li annu 1929, quande li libre Cornish for All (=Cornesi por omnis) de Robert Morton Nance esset publicat. Nance scrit anc racontas e léxicos in un personal idiolecte quel il basat sur li cornesi poetic del medieve ma a quel il addit mult neologismes fro gallesi e breton. Ti nov cornesi il nominat "cornesi unificat" (CU), e durant plu quam un demí-secul ti variante lingual constituet li base de un ver revivification del lingue cornesi.
Támen pluri linguistes, famosi in circules academic, consciet sempre li artificialitá de CU in comparation con li lingue natural de alquel periode passat, e, post li publication in 1984 de un ovre quel criticat CU severimen, quelc ductent usatores de CU commensat investigar li possibilitás ameliorar e authenticar li neo-cornesi quel ili penat promover.
Un ex ili, li oceanographo Ken George, effectuat un analyse computatoral del lingue medieval, ma li resultates de su reserchas - un variante quel il nominat "cornese comun" (CC) - esset strangimen mem plu artificial quam CU e dunc totrnen ne satisfat su propri exigentie possibilisar li comprension del textus original; omnicos on devet traducter in ti nov CC. Támen il ganiat li adhesion del majorité del anteyan committé promotori de CU, e anc mult pu-blicitá e influentie in circules official, p.e. coram li Union Europan.
Interim li parlator max expert e natural de CU," li docente Richard Gendall, explorat li richessas de cornesi del 18ésim secul e successat regularisar su grammatica e orthographie sin introducter un aspectu artificial; il dat li nómine "cornesi modern" (CM) a su variante e, malgré financies ínsufficent, posset publicar léxicos e manuales e mem etablisser un micri movement por li propagation de CM. Ti variante es li sol quel li munde academic reconosse quam vermen authentic.
F inalmen un academico, Nicholas Williams, professor in un universitá irlandesi, opinet que CU providet ancor li max bon base por un lingue cornesi del future, ma que cert modificationes esset necessi. On apen besona addir que anc il publicat su propositiones, queles quelc adherentes íntrepid de CU decidet adopter.
Li revivificatores de cornesi dunc divide se in quar campes. It es tristissim que precipue li attaccas del gruppe CC contra lis altri ha esset amar, viciosi e directet vers seriosi individues desinclinat vers polemica e conflicte. Tal conduida ne posse esser correct. Interim li majorité del population de Cornwall, parlatores de anglesi, ó ne save ó ne vole saver pri ti guerre lingual, quel have null loc e null importantie in lor vive omnidiari.
Por finir, vi quelc phrases traductet in li tri variantes principal de cornesi revivificat:
1. Hay mult homes ta: (CU) yma ruth vur; (CC) yma bush bras; (CM) ma ruth veare.
2. Mersí: (CU) mur ras; (CC) meur ras; (CM) durdala tha why.
3. Scri vor nómine ci: (CU) scryf agas hanow omma; (CC) skrif agas hanow omma; (CM) screffo goz hanaw obba.
4. Esque tu have moné? (CU) Us arghans genes? (CC) Eus arghans genes? (CM) Eze monah gena why?
5. Til revide! (CU) Dew genough why! (CC) Dha weles! (CM) Deew gena why!

Photos sur ti págines: Charles Winpenny
(l)Cartway Cove
(2) Ecclesie de Colan


Flut de papere custa moné


Vu tene in vor manus li max nov edition de COSMOGLOTTA, con un suplement de 12 págines. Apt ocasion por deplorar li inundation de papere quel menacia nos omni die.

Li studie de un sviss firma por exploration del mercate constata que li crescent amasse de documentes causa administrativ custas queles atinge 5 % - 15 % del movement de aferes. Támen, li strategies por li tractament de comunicationes (e-mails, fax, multimedia-contenetes) es un raritá. On questionat 1000 directiv membres de interprenses — ma ili ne esset in li statu dir in ciffres exact li summa de expenses por li production e administration de documentes in lor firmas.

Li firma quel perductet li studie nómina ti situation aterrent, tant con egarde al alt custas quant in li ecologic consequenties. Til hodie li buró sin papere es un ilusion: li max mult digital documentes es printat. Pro to, li volúmine de papere acresce annualmen de 20 %. In 46 % del sviss interprenses on constata que 10 % de omni printat documentes aterra in li jetallia caus errores, fals informationes, íncorect tractament. E it es vermen catastrofal que 14 % del questionat firmas estima li propri production de mercallia a 30 %.


Atention! Prejudicamentes!



Esque infantes have prejudicamentes? Yo ha sempre dit: Infantes nasce sin prejudicamentes. Ili ne have prejudicamentes queles retroea al nascentie. To veni solmen plu tard con li scol, li education e li religion.

In mi scol-témpor yo conosset un mult gentil yuno qui nominat se Salomon. Su matre serchat sempre amicos por le. Ella esset un afabil dama, ma ella questionat constantmen omni vicinas: Esque vor filio es líber, forsan lunedí? Yo nequande comprendet pro quo ella ne lassat le unvez sol; sol, il esset totrnen normal, sin complexes. Ma ella suggestet le ti anxietá que il ne posset trovar amicos caus il esset judéo. Ancor hodie mult parentes acte in tal maniere.

Infantes have ancor un mult larg horizonte, por les mult coses es possibil. In li medie del vive li horizonte aproxima se. Quande li gente deve laborar durmen, ili ne posse o ne vole regardar lontan. Con li oldones it es denov simil quam con li infantes: ili have sat mult témpor por fantasie. Infantes lude con idés, e anc un hom etosi fa to denov, pos har devet obliviar durant un cert témpor que il deve far cariera. Probabilmen anc "pro to sovente existe un tal strett relation inter grandparentes e nepotes, ne solmen pro que li grandparentes da les chocolate in secret.

In omni infantes cela se un desire ardent de aconossement, ili ne vole esser abandonat. On vole esser aconosset per li altres, ma si on es tande excludet es li gruppe, naturalmen cresce anc li prejudicamentes che li victime, ne solmen che li culpabiles. In prim, li infante esset sin prejudicamentes, ma pos su mal experienties veni nu li prejudicamentes ex li timore. Si it es solmen infantesc timores, forsan ili ne mane durant li tot vive.

Infantes comprende plu mult quam lor parentes suposi. Ili es quam simios, ili imita omnicos, imitante ili comprende. Lor tot inteligentie es fundat sur to quo ili aprende in prim de lor familie, de lor religion e del scol. Poy, li infante deve saver — quande it es adult e have li possibilitá luder per li instrumente del libertá — que it ne besona obedir. Naturalmen anc in li oldesse on have sovente un constant modelle del parentes in se. Rasante me, yo have li image de mi patre avan me qui rasat se quam yo fa nu, antecessoralmen, omnicos vers un látere, li bocca obliqui. On posse juir ti reflexe quam velur o suportar it quam un robe de rete.

Extraet ex: Sir Peter Ustinov, "Atention, prejudicamentes", aparit che Hoffman und Campe (trad, we)



Parol del die: Orientation

Inter li "orientation" e li "orient" sembla esser mundes, e támen it es solmen un demí del munde: li altri demí es inter "orientation" e "occident".

Pri ti tris, pri ,,orient", "occident" e "orientation", noi orienta nos max bonmen in un latin lexico sub "O": Ta se trova li verb oriri, "elevar se"; (de astres:) "ascender". Li oriens (Sol), li "ascendent sole", designa in latin li "ost" e li "oriente". Apu li participie "oriens" hay ancor li adjectiv orientalis, "situat in li ost", advere ancor sin li resonantie del "orientalic" quel on aglutina hodie al parol.

Quelc colonnes in avan desvela se pos li "orient" anc li "occident": Ta on trova li verb occidere, "cader (in contra), (de astres:) descender, subear": Li occidens (Sol), li descendent sole, designa corespondentmen li "west" e li "occident". Certmen, por nos Europanes li "occident" esset nequande tam interessant quam li "orient" quel sempre lassa nos strax pensar al Orient-Express e li racontas ex 1001 noctes, a charmeros de serpentes e danseras de ventre.

,,Orientar se", secun li francesi s'orienter, vole dunc in facte dir "rangear se secun li levada del sole". Qui vide ascender li sole, have li nord in levul, li sud in dextre; med ti sistema de coordinates il posse "orientar" se in li paisage. E qui save exactmen, u ye chascun vez ascende li politic e li economic, li national e li europan sole, posse "orientar" se in li corespondent virtual paisage, deliberar curtmen, qual tornament a levul o a dextre vell convener exactmen a ti paisage, e far li joyosimen salutat corect passu in li rect direction avan li susurrant tv-cameras. Ma ante omnicos noi posse hodie mutualmen ,,orientar" nos pri omni possibil coses, altrimen dit: li un posse dir al altri u ascende li sole.

secun Klaus Bartels in "NZZ"



Qualmen responder in li exámine


In li universitá de Copenhagen li sequent question esset posit in un exámine de fisica:
"Ples descrir qualmen on constata li altore de un grattaciel mediant un barometre". -
Un studiante respondet: "Vu liga un long pezze de fil al barometre e abassa li barometre fro li teg ment del grattaciel til li terra. Li longore del fil plus del barometre coresponde al altore del edificie."

Ti response indignat talmen li examinator que il strax demisset li candidate. Ti-ci fat apelle a su fundamental jures con li motive que su response esset índisputabilmen corect. Li universitá nominat un índependent arbitre qui judicat que li response esset in facte corect, ma ne monstrat li minim perceptibil conossentie de fisica. It esset decidet lassar aparir li studiante denov avan li examinatores e accordar le six minutes por dar un response quel monstrat adminim un basic familiaritá con li fundamental principies del fisica.

Durant quin minutes, li studiante sedet silentmen, perdit in pensas. Li arbitre amemorat le que li témpor passat. Li studiante respondet que il havet quelc extrem relevant responses, ma ne posset decider quel ex ili Qualmen mesurar? usar. Quande Taipei Financial on consiliat le Center ,,Taipei 101"
hastar, il respondet quam seque:
"Unesimmen vu posse prender li barometre sur li tegment del edificie, lassar it cader e mesurar li témpor besonat por atinger li terra. Li altore del edificie posse esser calculat con li fórmul H = 0,5g.t. Ma li barometre vell esser destructet.

O, quande li sole luce, vu posse mesurar li altore del barometre, posir it in li rect ángul sur li terra e mesurar li longore de su ombre. Poy vu mesura li longore del ombre del grattaciel e calcula li altore del grattaciel usante li simplic proportional aritmetica.

Ma si vu vole esser scientific in alt gradu, vu vell fixar un curt pezze de fil al barometre e lassar it oscillar quam un péndul, in prim sur li terra, e poy sur li tegment del grattaciel. Li altore coresponde al deviation del gravitational fortie de recovriment.

O, quande li grattaciel possede un exterior scaliere de sucurse, it vell esser simplic montar li scaliere controlante li altore del grattaciel in longores del barometre e, arivat in li tegment, far li addition.

Ma si vu desira solmen un enoyant e ortodox solution, vu posse naturalmen usar li barometre por mesurar li pression atmosferic in li tegment e in li terra e transformar li diferentie in millibares por calcular li altore del edificie.

Finalmen, proque noi es constantmen exhortat exercir li índependentie del spíritu e aplicar scientific metodes, it vell esser mult plu simplic frappar li porta del portero e dir: Si vu vole haver un bel nov barometre, yo va dar vos ti-ci, suposit vu di me li altore de ti grattaciel."

Li historie es atribuet al studiante Nils Bohr, prim danesi ganiante del Nobel precie por fisica.

trad. we


Ultim págine

Ortografic reformes in Interlingue?
Suplement nró 302A al present edition nró 302 de COSMOGLOTTA


Junt con li present edition nró 302 de nor revúe, un "suplement nró 302A" es expedit a nor abonnates. In ti special suplement PhDr. Ing. Karel Podrazil precisa su positiones publicat in li precedent numerós de COSMOGLOTTA. Karel Podrazil presenta un detalliat argumentarium in favor de un reforme de Interlingue vers un historic ortografie e fonetica. Tirante li practic conclusiones Karel Podrazil presenta in li punctu nró 11 de su articul un concepte pri li propagation de Interlingue. In un separat remarca al redaction, li autor peti li letores pri lor opinion e specialmen ca ili es interessat propagar Interlingue secun li premisses e propositiones exposit in li punctu 11 del suplement. In omni casu il invita li letores scrir al redaction ca ili have un interesse por un tal activitá. Mersí por vor response.


Ortografic reformes in li german lingue?


Contra enorm scrupules e oposition in grand circules del professionales — autores, jurnalistes, instructores — un nov ortografie por li german lingue esset introductet in 1998 (vide Cosmoglotta nró 288) con previdet definitiv intrada in vigor in august 2005.

Ma in august 2004, li mediepotent german editorias Spiegel-Verlag, Axel Springer AG e altris ha decidet retornar al old ortografie proque "it ne es un reforme, ma un regression". Li chefredactor del "Spiegel" pretende que ex li ortografic reforme resulta un general confusion e ínquietitá; old e nov ortogra-fies es conmixtet, e li capabilitá scrir e leer ha diminuet se.

In Svissia li majorité del jurnales sembla favorisar li nov regules. Li reputat "NZZ" (Neue Zúrcher Zeitung) ha nequande plenmen introductet li nov regules e remane in un position de observation.
Li president del Sviss conferentie por li education es alarmat. Li introduction del reformes in li scoles desde 1998 ha devorat pluri milliones, e nu menacia li cáos.

 



Redaction e administration:

Bedrich Plavec, Zeleznicarska 1749, CZ-47001 Ceska Lipa, Tchekia
Telefon: +42 +48 776 3 777 -- E-posta : b.plavec@interlingue.org
Erich Werner, Grünausrasse 12, CH-9016 St. Galen, Svissia
Telefon: +41 +71 288 52 05 -- E-posta: e.werner@interlingue.org

Web-versie: Sergey Belitzky
 

Сайт управляется системой uCoz