ORGAN OFICIAL DEL INTERLINGUE-UNION

COSMOGLOTTA

62-im annu - Nró 299
http://www.interlingue.org/
April - junio 2003

Contenete

Historic orthographie (Karel Podrazil aprofunda su vispunctu) Maturitá — Nov social megatendentie (Le societés deveni matur — nov perspectives) Li professionales de deman (Competition mundal del professiones) Li homes quam bacteries (Responses de un filosof) Ultim págine


Pro quo it es bon
generalmen acceptar li historic orthographie
e li historic pronunciation por
Occidental/Interlingue?
PhDr. Ing. Karel Podrazil


In li ante-ultim nró 297 de Cosmoglotta yo ha presentat Vos mi proposition concernent li linguistic aspecte de Occidental/Interlingue. Ma in li sequent nró 298 nequi de Vos reactet a ti ci mi proposition. Un sol reaction esset de Sr. Sebastian Hartwig in nró 297 sur pg. 23 concernent li historic orthographie. Ma to ne esset in facte un reaction directmen a mi proposition, ma solmen al preliminari annuncie publicat sur ultim págine del precedent nró 296 pri to que yo intente in nró 297 publicar un contribution pri li historic orthographie.

Sr. Sebastian Hartwig fa in su reaction almen un incontrant passu vers li historic orthographie, a saver -que li historic orthographie mey ne esser refusat, ma mey esser usat parallelmen con li orthographie simplificat.

Yo considera quam extrem necessi tornar me denov a Vos - letores de Cosmoglotta - in affere del linguistic aspecte de Occidental/Interlingue. Linguistic problemas queles yo tractat in mi proposition in nró 297 esset pluri, ma nu yo vole tornar me denov a Vos solmen in to quo yo considera quam cardinal, actual e urgent, quo es just un explication del positiv valores e ínsubstituibilitá del historic orthographie.

Li historic orthographie ne ha esset til nu plenmen appreciat, ni mem per eminent personalitás de Occidental/Interlingue. To on posse forsan explicar anc per to que in li anteriori témpor omni linguisticmen orientat homes passat li obligatori inseniament de latin in li schol, per quo ili recivet un historicmen orientat instruction lingual, talmen que poy ja nequam mancat a les que ti ci historicmen orientat instruction lingual ne es offertat a les ancor un vez per medie de lor hobby, i. e. per medie de Occidental/Interlingue. Ma durant li hodial omission de latin in li instruction scholari just Occidental/Interlingue posse esser por su usatores un abundant e continui fonte de historicmen orientat instruction lingual. Dunc it es un absolut erra considerar li historic orthographie in Occidental/Interlingue solmen quam alqual respecte al tradition.

"It es un absolut erra con­siderar li historie ortho­graphie in Ocelcten­tal/lnterllngue solmen quam alqual respecte al tradition"


Alcunes de Vos posse objecter que li linguistic aspecte deve esser soluet per li Academie de Occidental/Interlingue. Ma ti ci academie ne plu existe. Ma quo es un tal academie in facte? - It es in facte un committé de actual adherentes de Occidental/Interlingue. Ma qui es hodie li adherentes de ti ci lingue? Tis es in facte solmen li letores de Cosmoglotta, nequi altri existe!!!

Yo self es professional linguist e li tot vive yo occupa me anc per un idé, qualmen deve linguisticmen aspecter un ideal lingue international. Yo arriva a to que li ideal lingue es just Occidental/Interlingue pro su simplic e che to anc univoc grammatica e pro su univoc e in sam témpor anc greco-latin lexico. Ma just pro to que ti ci lingue possede li greco-latin lexico, it es che ti ci lingue in sam témpor anc necessi que ti ci lingue mey ligar max directmen al greco-latin heredage lingual. Just pro to it es necessi crear li max strett connexion con li greco-latin heredage. Li greco-latin heredage vive in diversi formes in lingues de orígine europan, u noi posse observar in alqueles casus un plu o minu grand ligament al latin e grec, in altri casus un plu o minu grand violation de ti ci ligament (un tal violation del ligament es anc li simplificat orthographie de Occidental/Interlingue, ma anc li orthographie hispan e portugalesi; ma on ne posse reprochar al non-romanic lingues li simplificat orthographie, nam greco-latin paroles ne es lor paroles domestic - p. ex. mi lingue, i. e. tchec, have un partialmen simplificat orthographie de greco-latin paroles: p. ex. li paroles in Occidental/Interlingue "physica, character, rhythme" on scri in tchec "fyzika, charakter, rytmus", quo es in omni casu minu simplificat quam li sam paroles in romanic hispan "fisica, carácter, ritmo").

Pro que li greco-latin heredage es por Occidental/Interlingue un ínexhaustibil e productiv fonte del lexico, it es bon - quam yo ha ja dit in li precedent alinea - haver li max direct ligament a ti ci fonte. E to vell haver ancor un ulteriori immensi signification: Occidental/Interlingue vell poy posser esser presentat al munde quam li max direct heredante del famosi greco-latin passate lingual. E to es ya un argument, por li fortie de quel on mey far max mult!!!

E pro to yo arriva al signification del historic orthographie. Ma yo ne contenta me solmen de it, ma yo addi a it anc li historic pronunciation. Talmen li historic orthographie deveni phonetic, per quo cessa exister li motives por usar li simplificat orthographie quel solmen obscura li relation al greco-latin heredage lingual, per quo es anc debilisat li rol de Occidental/Interlingue quam li max direct heredante del famosi greco-latin passate.

In supra yo parlat pri to que li sol adherentes de Occidental/Interlingue es li letores de Cosmoglotta e que existe null academie de ti ci lingue. Ma esque it es possibil solmen pro ti ci motives permisser que in consequentie del persistentie in li simplificat orthographie (confirmat sur li base del decision del academie in li témpor quande li academie ancor existet) Occidental/Interlingue mey ne posser esser presentat al munde quam continuator del latin e li classic grec?

It es necessi finir li passivitá. Li max operativ passu es to que yo va presentar mi idés a Vos - letores de Cosmoglotta - quam li sol existent forum de Occidental/Interlingue. Yo vole provar convicter Vos in to quo es bon por ti ci lingue e quo ne (it totrnen ne acte se pri alqual principial changes, it acte se precipue solmen pri reviventar to quo ci alquande antey ja existet. Li scope de ti ci acclaration de opiniones poy va esser to que un concretmen definit forme de Occidental/Interlingue mey esser statuet, quel vell haver li univoc subten de omni su usatores. It ne es tant important li quantité de usatores, ma to que ili es unitari concernent un concret forme de Occidental/Interlingue, e que ili es in concordie concernent un tal forme de ti ci lingue, ti quel es li max bon possibil solution.

Un missuccess del lingues quam Occidental/Interlingue consiste sempre in to que su adherentes ne es complesent lassar se persuader por acceptar li optimal forme de un tal lingue e poy unicmen persister in ti ci forme e propagar it. Ma si to va successar, poy on posse metter se in persuasion del munde por general introduction de ti ci lingue. Quicunc de nos posse far to secun su possibilitás. It acte se pri to que Occidental/Interlingue mey esser presentat quam li max direct heredante del greco-latin tresor lingual.

Ma por que yo mey ne parlar solmen sol e por que noi mey discusser, ples provar in prim solidmen per leer mi contribution in nró 297 de Cosmoglotta e ples provar self reflecter pro quo li historic orthographie (+ historic pronunciation) es plu bon quam li simplificat orthographie; ples reflecter concretmen qualmen li historic orthographie acclara li consequenties in li lexico. In curt, ples ne considerar li historic ortographie solmen quam alqual respecte al old traditiones, ma serchar in it li informationes pri li structura del lexico.

Poy ples scrir Vor opiniones in Cosmoglotta. E yo va posser plu bon explicar mi opiniones e propositiones, si yo va ligar a Vor vision del historic orthographie (+ historic pronunciation).

Nov mega-tendentie: maturitá


Andreas Giger, promoet in social scienties, apertet un serie de public lectiones in li universitá de St. Gallen pri li "Mega-tendentie maturitá".

In facte hay presc null tendentie plu fidibil quam ti de oldijar. To vale ne solmen por li individues, ma anc por li societé. Li combination de un esperantie de vive alongat e un diminution del rate de nascentie ducte a un sempre plu alt medial etá del population. Ti tendentie posse esser observat in li tot munde, ne solmen in Europa.

Esque li societés queles oldija es un tendentie? No, di li reserchatores del futur, it es un mega-tendentie. Ti distinction es util proque it limita li horizonte del propri possibilitás de action. Un mega-tendentie ne lassa se crear (quam un mode-tendentie) ni impedir, ni directer, ni influentiar. Quam un currente social quel crea se self, un mega-tendentie have important consequenties. Li societé quel oldija es un mega-tendentie quel on ne posse stoppar ma quel on posse usar.

Li sixantarios ne coresponde plu al classic image del povri oldones, in contrari: ili disposi de plu mult monés quam omni altri generationes. Un altri avantage es lor capabilitá esser atentiv, un vertú quel deveni plu rar che mult yunes. Li atention suposi líber témpor, e ti condition es nequande plu bon compleet quam in li avansat etá, quande li infantes ha abandonat li parental hem.

Por Andreas Giger it es íncomprensibil que li homes súper li 50 es practicmen sin interesse por li comercial propaganda; solmen li contactes con persones de 19 a 49 annus es contat e payat, quam si on ne vell plu expenser moné pos li 50 annus, e si, alor solmen por coses queles on comprat ja sempre. To ne es solmen discriminant, ma fals. It ne es un homogen gruppe de consumentes, ma tamen un del max atractiv. In li avansat etá, il di, on prefere productes de qualitá, e il conclude: "Noi forsan ne es plu tam rapid quam li yunes de 20 annus, ma noi conosse plu abreviationes".


Conosser su límites — comparar se con altres


Birmingham. Amsterdam. Taipey. Lyon. Montreal. Seoul. In li liste del prominent cités organisatori del competitiones mundal del professiones, queles have loc chascun duesim annu, li nómine del litt provincial cité de St. Gallen, Svissia, apare du vezes in six annus. Ja in 1997 participat in li competition in St. Gallen 550 max qualificat yun professionales ex li tot munde. Durant li 19—22 junio 2003 678 competitores ex 37 nationes esset denov reunit in ti cité, pos que Dubai hat ínprevidetmen revocat su participation.

Organisar in curt témpor li max important eveniment del formation professional in li munde ne es un promenada. To esset possibil solmen mersí al experientie e al excelent contactes del comité organisatori de 1997 quel intrat denov in function. Li responsabiles de ínnumerabil firmas promesset spontanmen lor suport. Important contributiones venit del sviss organisationes professional, li Sviss confederation, li canton e li cité.

180'000 visitantes esset impressionat per li astonant performanties del yun partiprensores in 44 professiones, li max bon classificat in lor países. Equipament e materiales in li valor de pluri milliones de sviss francs esset transportat e installat in 11 locs del exposition: electronicnem directet fres-machines, automobiles e autocarosseries, precis instrumentes de omni species. Omni labor-plazzas devet haver li identic equipament. Li 12 gruppes de jardineros de paisage por exemple trovat omni necessi ma teriales por •transformar (durant 4 dies) 12 superficies de 11 x 11 metres in litt paradises con flores, boscos, un table de granite, mem un litt lago. Tonnes de personal utensiles esset aportat in grand buxes ex quin continentes. Solmen un del íncredibil detallies: li instrumentes de mesura del asiates differe de tis del europanes, ca 3 mm per metre. Ti instrumentes devet esser lassat in plazza por far possibil al expertes li control del pre-scrit mesuras. Un enorm labor esset fat per li índispensabil traductores, sovente li ultim salvatores.

In Svissia, 50'000 yunes recive annualmen lor atestation de capabilitá professional, e on es convictet que un excelent formation professional es un del pilares del economie.

we


Li homes quam bacteries


Esque noi posse acter in maniere autodeterminat? O esque noi es solmen functionarios de un plu grand entitá? Un letor de "Tagesanzeiger-Magazin" posit ti question al filosof Andreas Urs Sommer.

Car Senior Sommer
Un idé perseque me: li sistema planetari have in su strucura un similitá con li structura moleculari de nor corpor (e omni materie del munde). Esque it vell esser possibil que li tot universe con su planetes es solmen li atomari construction de un altri creation, con entes vivent?

Lorenz M., Dietlikon



Car Senior M.

Un lude de pensas totrnen fascinant quo vu interprende! Un lude quel monstra nor existentie in un luce in quel rupte li self-evidenties.

Li prim efecte es presc tranquilisant. Nam esque li structural similitá de lu ínfinitmen litt e de lu ínfinitmen grand ne vell revelar que li universe es guvernat per un órdine — quam lassa suposir anc li grec parol por órdine, "kosmos"? Nor omnidial íncredentie vell esser refutat si li scientistes vell successar pruvar que omni coses, del tot litt al tot grand, es basat sur un sam plan de construction. U hay un tal plan de construction, to es li aparentmen imperativ conclusion, li constructor ne posse esser lontan. U hay órdine, deve anc exister un ordinator. Ti conclusion ex un planat órdine del munde vers un intentent Deo-creator fantomat quam tal-nominat pruva de deo per li metafisic literatura del secules passat.

Tamen, ti argumentation ha mult perdit de su fidibilitá, nam in li munde in quel noi vive, noi es sempre confrontat con coses queles posse exister e anc ne exister. Li necessitá ne es inherent al coses queles noi conosse. Quo alor pruva que coses, a queles manca tal necessitá — queles es "contingent" quam di li filosofes —, have un necessi ordinator quam orígine? Esque li cáos ne es adminim tam evident quam li órdine?

Voler derivar un pruva de deo ex li órdine del natura ne es un interprense de quel li filosofes hodie ancor promesse se mult. Ma anc li refutation de nor omnidial íncredentie ne es facil. Mem si li universe vell esser ordinat, to ne significa que ti órdine es intentet e inteligent.

E in ti loc — éxter li filosofic te-ologie — vor intelectual experiment comensa ínquietar vice consolar. Qualmen noi vell dever comprender nos self, si noi vell esser parte de un organisme quel noi ne conosse, un organisme composit de planetari sistemas de ínnumerabil galaxies, similmen quam noi es composit ex molecules? Noi vell esser comparabil con hordes de bacteries queles promena se in nor cavitás boccal, sur nor pelle o in nor stomacs, sin que noi have jamá un idé u ili trova se. On posse suposir que ti question anc les ne ocupa. Noi in contra es iritat per li idé esser sol biochemic operatores in un plu grand totalité, de quel noi ne comprende li function. Nam noi prova normalmen dar un sense a nor existentie, un sense definit per nor actiones e omissiones e quel ne es fixat in ante. Noi es acustomat comprender nos quam líber creaturas autonom.

E si nor scope es ja completmen predestinat in li functionament de un creatura ínfinitmen superiori — adminim in su grandore? Si li usada de nor sentit libertá changea nequó in li existentie del grand cosmic creatura? Omni ti sucies es li expression de un timore quel perseque li hom desde li etablissement del copernican vision del munde, un vision quel ban-nit li munde ex li centre del universe: que li hom forsan ne vell posser star in li centre del munde. Ma null speculativ ludes de pensada es necessi por arivar al perception que ta il ne sta. Un regarde vers li ciel noctal persemat de stelles sufice. It have un efecte desilusionant e curativ.


Problemas de comprension


Novas de un mundal sondage conductet per li N.U. — Li sol question posit esset li sequent:

"Ples dar vor honest opinion pri solutiones concernent li scarsitá de nutriment in li rest del munde."

Li sondage esset un grand missuccess.

In mult partes de Africa on ne savet quo vole dir "nutriment".
In mult partes de Est-Europa on ne savet quo vole dir "honest".
In West Europa on ne savet quo vole dir "scarsitá".
In China on ne savet quo vole dir "opinion".
E in USA on ne savet quo vole dir "li rest del munde".

Jeremy Paxman, BBC London


 

Ultim págine

Un anomalie natural, li vípere (Vipera berus) con du capes ...

... on posse vider in li exposition del muséo de local natura e historie in Ceská Lípa, Tchekia. Li serpentelle, nascet in li torne de august e septembre 2002, proveni del circumité de Ceská Lípa. "Li serpente con du capes es un absolut raritá. In li líber natura ti anomal individue vell perir, ante omnicos pro su íncapabilitá procurar se li nutriment, nam du capes causa íncoordinat movementes", di li zoologo Ing. Zdenék Vitácek, qui cuida pri ti serpentelle.



Vipera berus trova se in frisc e humid spacies vital: morasses, prates, clar forestes. Por vor extendet promenadas estival noi desira vos mult interessant incontras in li líber natura. Atention al víperes in Tchekia!



Redaction e administration:

Bedrich Plavec, Zeleznicarska 1749, CZ-47001 Ceska Lipa, Tchekia
Telefon: +42 +48 776 3 777 -- E-posta : b.plavec@interlingue.org
Erich Werner, Grünausrasse 12, CH-9016 St. Galen, Svissia
Telefon: +41 +71 288 52 05 -- E-posta: e.werner@interlingue.org

Web-versie: Sergey Belitzky
 

Сайт управляется системой uCoz