ORGAN OFICIAL DEL INTERLINGUE-UNION

COSMOGLOTTA

60-im annu - Nró 292
www.interlingue.org
April - Junio 2001

Contenete

Recollection del activitá Nov millennie Monastic Tibetan Institute Grand Pom
Actual situation del planlingues Instructiones del Dalai Lama Spiritual angul-punctu in Svissia Li mill sapores de New York
Yun principatu Li presentie Eternitá Ultim págine
HRP celebra Dificult definition Li angul enigmatic  

 

Recollection del activitá

Sebastian Hartwig

De long tempore esset silentie sur li látere del Occidentalistes. Li victorie de IALA-Interlingua semblat total, mem si li movement por un Lingue International self ne progresset. In contrarie: Li númere de homes, queles appartene a ti movement plu e plu diminuet se.

Li númere de adherentes de Esperanto stagna, li númere de adherentes de IALA-Interlingua stagna. Li silentie del Occidentalistes ne auxiliat al progress del movement por un Lingue International Auxiliari. Esque in ti situation it vell auxiliar, si Occidentalistes recomensa un propri campanie por divulgar su idées pri un Lingue International? To es almen dubitabil. Ma on deve anc admisser, que li hodial situation es insufficent.


"Esperanto ha devenit synonym con
utopic reveríes"
 

 

Interlingua? Qui conosse it? Nequi. Esperanto? Yes, Esperanto. Su nómine es almen conosset de relativ mult homes. It ha devenit quasi synonym con utopic reveries. Ma esque to ha approximat li general usada de ti lingue? Ne. Li esperantistic movement es hodie plu infirm quam alquande. On es anc hodie ancor lontan del realisation del grand reve, que li homanité posse communicar un con li altri in ún lingue.

Ma stopp! Esque ne li lingue anglesi hodie have un divulgation, quel ja fá it quasi li universal mundelingue? Esque li homanité have in tot ancor beson de un Lingue International auxiliari? On parla anglesi de Islandia til Sud-Africa, de Canada til Japan.

To es un fact, quel on deve aconosser. Ma secun mi conviction to ne es ja sufficent argument contra li position de un Lingue Rational e contra li avantages, queles un tal lingue posse apportar al homanité.


"Promover un Lingue Rational es anc hodie ancor plenmen justificat."
 

 

It es índubitabil, que li lingue anglesi es plu facil a apprender quam p. ex. german, russ o chinesi. Ma támen anglesi, quam chascun lingue national, es ancor mult vez plu desfacil quam un Lingue Rational. Precipue li activ usada de un lingue national va sempre crear considerabil plu mult problemas por tis, queles ne apprendet ti lingue quasi con li lacte matrin. Ili va sempre star extra li córpor, quel defini li normes del parlada. To es fundamental altricos in un Lingue Rational, li córpor de quel consiste principialmen ex homes de divers origine, queles adheret a ti lingue pro liber decision.

 Pro ti considerationes noi es convictet, que nor provas divulgar e promover un Lingue Rational es anc hodie ancor plenmen justificat. Un altri question es, pro quo noi electet just Occi-dental e ne un altri lingue ex li exuberant quantité de Lingues Rational.

Queles vell esser li alternatives? Li sol Lingue Rational quel hodie have un relativ significant córpor de parlatores es Esperanto. Ma noi vide, que li esperantistes ja de plu quam cent annus combatte por su solution del problema del Lingue International e ha atinget nequo! Ni mem un sensibilisation del general population por ti problema.

 It sembla dunc, que li homes instinctivmen refusa Esperanto. Yo self sovente devet experir, que homes refusat Esperanto quam tro "schematic" e "artificial," benque Esperanto, pos su apprension, posse esser usat quam chascun altri lingue. Li problema dunc sembla jacer in li sentiment de repugnantie, quel mult cultural homes senti, confrontat con un textu in Esperanto.

Interlingua de IALA intente evitar ti problemas per un "naturalitá sin compromisses." Per to comprensibilmen it perdi li regularitá, pro que it ya es sempre pruvat del experientie, que absolut naturalitá e absolut regularitá ne posse esser atinget in un project. Ma in realitá on deve far compromisses, e on deve provar trovar li aurin via medial.

E de quel specie es li "na-turalitá" de IALA-Inlerlingua? In fact it consiste in un plu grand proximitá al lingues sud-roman, al lingues hispan-portuguesi e italian, e ne ínimportant anc al latin. To per se self ne es ja mal. Li lingues hispan-portuguesi es tre expandet in li tot America de Sud e relativmen sovente appren-det anc in America de Nord. E noi ne va dever parlar pri li role de Latin in nor cultura occidental.

Ma ti role de Latin es un role historic. Latin hodie vive solmen in su filies, in li lingues roman. Latin self ne plu influe directmen li vive del occidental civilisation.


"Occidental es un cultural movement"
 

 

Li problema con IALA-Interlingua es anc, que it restricte se ínnecessarimen, quo noi vide per Occidental. Occidental es apen minu comprensibil a un italiano quam IALA-Interlingua. Un-quande un italiano self ha dit me, que Occidental sembla le quam inter su propri hem-dialect e li official italian. Esque it posse exister un plu grand compliment por Occidental de un sud-roman parlator? Yo crede, que ne.

Ma - e ci es li differentie a IALA-Interlingua - Occidental n es solmen un lingue sud-roman. It es un lingue tot europan - paneuropan. It es un cultural movement, quel inbrassa li tot cultura del munde occidental, e per to li tot munde. It ne es un particulari project, it ne es li mechanic calculation del elementes comun inter hispan-portuguesi e italian, it es li comun spíritu del ver nucleo de Europa. In Occidental monstra se li artistic genie de un convictet europano: li ovre de Edgar deWahl.


INSTRUCTIONES DEL DALAI LAMA POR LI VIVE IN LI NOV MILLENNIE

§ Considera que grand amor e grand accomplementes implica grand riscas.

§ Quande tu perdi, ne perdi li lecion.

§ Seque lis tri r: respecte por te self, respecte por altri homes, responsabilitá por omni tui actiones.

§ Apprende li regules por saver qualmen tu posse justmen rupter les.

§ Ne lassa un micri disput damagear un grand amicitá.

§ Quande it es te clar que tu ha errat, effortia correcter to ínmediatmen.

§ Passa alcun témpor chascun die in solitá. Inbrassa li change, ma ne lassa cader tui valores. Memora que li silentie es quelcvez li max bon response.

§ Mey tui vive esser bon e honorabil. Quande finalmen tu deveni plu old e memora it, tu va posser juir it ancor un vez.

§ In tui hem, un ambiente de amore es li fundament del vive,

§ Quande tu argumenta con un amate, tracta solmen li situation present; ne exhuma li passate.

§ Condivide tui saventie. Talmen tu va ganiar ínmortalitá.

§ Tracta li terra con mildesse.

§ Unvez chascun annu, ea ad un loc quel tu nequande antey ha visitat.

§ Memora que in li max bon parentela li amore reciproc excede li beson reciproc.

§ Judica tui successe secun li sacrificies queles tu devet far por ganiar it.

§ Tracta li amore e li cocine egalmen sin gena.

Trad. Adrian Pilgrim


Li Monastic Tibetan Institute in Rikon/Zürich

Ex un missage del Dalai Lama, datat li 27 May, 1988:

"Li Tibetan Institute in Rikon, Svissia, esset un del prim poc monastic institutiones queles esset etablisset in li occidente. Durant li passat duant annus de su existentie, li Institute fat un laudabil contribution in li preservation e propagation del Buddha Dharma quam del cultura de Tibet. Ti-ci contribution es important ne solmen proque noi Tibetanes considera important li labor, ma egalmen proque Svissia have li max grand population de Tibetanes in li westplu quam mill quincent. Por mult del "sviss" Tibetanes, li Institute ha in facte esset un central religiosi e cultural fonte durant mult annus".

Li Dalai Lama es venerat per li Tibetanes simil a un Deo quam li protector del Tibet. In consequentie, quande li Dalai Lama XIV decidet electer li exil in India, vers li fine del annus 1950, plu quam 120'000 Tibetanes, families, infantes, old persones sequet le in horribil, dangerosi vias trans li Himalaya ad India, intrante ta in un munde totalmen foren por les.

Li international auxilie por ti homes startat bentost. In Svissia, ja in li annus 19601963 plu quam 200 tibetan orfanes trovat un nov domicilie in li famosi "Pestalozzi village" e in privat families. In may 1963 li Sviss federal consilie decidet conceder li asil a 1000 tibetan fugiates. Ili recivet logís e labor, sempre sub li auspicies del Sviss Rubi Cruce.

In ti extraordinari situation, anc du sviss industriales, li fratres Henri e Jacques Kuhn in Rikon/Zürich, ofertat recepter un gruppe de Tibetanes in un dom por deci families, quel ili havet constructet specialmen, e dar les labor in lor fábrica de padelles.

Mathilde Kuhn-Ziegler, li marita de Henri Kuhn, memora li questiones queles posit se pos li ariva del Tibetanes in Svissia: "Esque nor extremmen ocupat munde ne devet aparer les íncomprensibil? Li transplan-tation in li occidente demandat de les un gigantesc mesura de adaptation in lor stile de vive. It menaciat li dangere que ili vell perdir lor valores, lor religion e cultura. Ex ti pensas nascet li idé fundar un litt tibetan claustre."

Li idé esset salutat anc per li max alt religiosi tibetan representantes extra li pais. Li fratres Kuhn etablisset dunc un fundation, dotat it con un initial capitale, mettet a disposition li necessi terren e fat omnicos

possibil por colecter li monés por li construction de un claustre. Li sucesse de lor penas esset fantastic. Quande li claustre esset acompleet in autun 1968, it havet null debites.

Long avan li memorabil dies del solemni consacration e inauguration del monastere, ínnumerabil discussiones con tibetan specialistes esset necessi: con li principal spiritual instructores del Dalai Lama, con su personal representate in Europa, con su fratre, con mult altri Tibetanes in Svissia.

Li problema esset trovar un forme de construction quel vell suficer in optimal maniere al special e multiplic functiones queles li institution vell haver in li futur.

On votat finalmen por un stile consequentmen real, occidental, ma ne sin cert elementes del tibetan architectura. Un aurat "stupa" trona sur li tegment e da al purmen blanc edificie un strangi accentu.

Li attic-etage alberga li secretariatu, un biblioteca, un colection de periodicos, li foto-archives.

Li céllul del abbate es in li etage superior, con sett céllules por li mónacos, un central apert hall por li instruction e altri besonat infrastructura. In li medial etage li architecte arangeat un comun sala de labor por li mónacos.

In li terr-etage es li important spacie por li tibetan cultu con un parte del tibetan primari biblioteca e li occidental seminar-sala, completat per un grand terrasse por ocasional reuniones sub liber ciel. Li céllules disposi de un modest equipament. Litt balcones da li impression de gross mures, li aspecte desirat per li mónacos.

Quel es li function del institution?

Li prim tibetan claustre in li west possibilisat por li prim vez comun studies con max doct tibetan scientistes. Li monastic institute ha devenit un centre del linguistic e cultural historie de Central Asia, specialmen del tibetologie, sinologie, indologie e del mongolistica, ma anc del buddhisme, del comparativ historie del religiones e mem del etnologie.

Ma li altri, important function del institution es ti de un centre del religiosi e cultural orientation por li Tibetanes e lor infantes in Svissia.

Por un tibetan laico, li initiat eclesiasticos es de max grand importantie. In li religiosi conviction del Tibetanes, li Lama es li savent mastro quel monstra li via al perfection. Un colectiv de adminim quar eclesiasticos representa por les in un cert maniere li vivent instruction del Buddha.

Li mónacos de Rikon es spiritual docentes e mediatores inter li culturas. Ili oferta assistentie in social problemas, es letores e docentes, da cursus, ocupa se pri li biblioteca. In un exact horárium ili dedica se al personal meditation, al studies, al liturgic e spiritual ceremonies.

Li claustre edite un serie de publicationes in diferent medies. It es integralmen financiat per liber contributiones.

we

Tibetan Monastic Institute, CH-8486 Rikon


 

Grand Pom have mill sapores

NEW YORK

Pri New York on di que on posse solmen amar it, o odiar. Big Apple (Grand Pom), quam on joc-nomina ti ci non-american cité, evoca solmen grand impressi-ones.

New York es li cité de super-latives. Gratta-cieles ci es maxim alt, li vive maxim hectic, prac-ticmen sur li un strade ci es maxim mult teatres, maxim grand museos... New York es li cité de mill colores e mill sapores. It es un fusuore, in quel es mixtet rasses, etnic gruppes, nationes... In li cité quel hollandeses comen-sat constructer sur li insul Man-hattan comprat fro indianos por un risibil precie de 25 dollares, hodie vive milliones de habitantes de max diversi facie-colores, lingues e religiones.

New York have tri principal aero-portus, e du ex les, John. F. Kennedy e Newark, es inter-national. Li rel-via subterran de New York representa li max long transport-sistema citean in li munde.

Singul partes del cité es conectet per 65 pontes, e 14 ex les ducte a Manhattan. Li Verrazano Narrows Bridge, con un extension de 1298 metres, es un ex li max long suspension-pontes in li munde.

Li italian quartere in Man-hattan es sempre mult frequentat pro bon manjage. Just in su vicinitá trova se íncessant expan-det Chinatown. Ci on posse vider cabines telefonic con tegmentes pagodiform, buticas con li silk brodat e dracones volant, ma pre-cipue 300 til 400 restorerias.

Chinesi manjage es relativ-men modic e saporosi, e on posse forportar it in special platiles a hem, ad-in hotel o sur li gazon in li Central Parc por manjar it in placiditá quel on forsan vell vanmen serchar in ti ci parte del cité.

Anc russes, hungarianes, germanes, judeos, grecos etc. ci have lor strades, quarteres e districtes. Ma sin egarde a lor origine, tis qui vive in New York es ante omnicos newyorkeses.

(SecunTV Revue/B.P.)


 

Un yun principatu celebra

Venerdí li 1-esim april 2000 li celebration commensat ye 09.30 am. per li elevation del flagga statal e du flaggas foren (li francesi e li australian), chascun accompaniat per su propri hymne national. Tande sequet un servicie in li litt capella e, post to, un lunch in li café provincial, u on presentat al principe un grand torte heraldicmen decorat. Altri eveni-mentes celebratori prendet loc durant ti die e anc li sequent por commemorar li 3O-esim anniversarie del índependentie del Principatu del Provincie de Hutt River (o HRP).

Li principatu es tre micri -75 km. qu. - e es situat c. 500 km. al norde del cité de Perth in Australia occidentall. It nascet in 1970 post un long disput inter un habitante de ti toc, Leonard Casley, e li guvernament del lande pri quotes de frument. Por protecter su supportatores contra processus del lege il declarat li índependentie del micri provincie e self assumptet li titul de principe. Durant li passat 30 annus li Principe Leonard, quem on descrí quam matematico, fisicist e astronom, con su sposa li Princessa Shirley ha regnat in pace, su position apparentmen íncontestat per li communalité australian.

Nu hay plu quam 20,000 citeanes del HRP, e nov citeanes es benevenit, benque in facte li majorité habita in extrania ma mantene communicationes con lor lande adoptet. E li principatu certmen ne es introspectiv, nam it have representantes in 35 nationes in li tot munde. Un grand parte del revenú del HRP veni del vendition de postmarcas e monetes aurin, simil a micri landes europan quam San Marino e Monaco; naturalmen turisme es anc economicmen tre important.

Li existentie de un aristocratie in li HRP (t.e. li principe e su familie) possibilisa li disdonation de mult titules grandiosi e honores civic a tis qui contribue al vive del principatu, e ti bell insignes de honor, junt con vistas natural del HRP, fotos del Principe Leonard etc., es trovabil in li site de Internet: http://home.vicnet.net.au/~huttrivr/

Li descovrition hasardal de ti ci litt state per li Internet esset por me un ver revelation, e yo recommanda que interessates mey visitar li site e, si li conceptu del HRP fascina les suficentmen, forsan visitar li principatu antipodan self! Pro quo ne? Secun li informationes in li Internet, on va benevenir les max cordalmen.

Adrian Pilgrim


Presentie: Li longore de presentie es 3 secondes

Ja mani generationes de filosofos solue un problema, ca presentie have alqual témpor de durada o ca it es solmen un ínfinitmen curt moment inter passate e future. Benque ti-ci problema forsan va restar filosoficmen ínsoluet, de vispunctu fisiologic on posse soluer it med examination, qualmen li hom subjectivmen percepte li presentie.

Pri ti problema ocupat se laborantes del Institute de medical psicologie in li universitá de Mnchen, queles ha realisat quelc interessant experimentes. Experimental persones esset p.ex. exposit a curt impulses lucid o sonori durant circa un seconde. Quande ili devet repetir un impulse acuratmen, li repetit impulse esset sempre plu long, nam ili opinet que it hat durat in realitá plu long. Si un impulse hat durat du til tri secondes, it esset repetit presc acuratmen, durant que un impulse de durada p.ex. quin secondes esset sempre repetit quam plu curt.

Ti facte documenta que versimilmen existe alqual ,,unité de presentie" e que impulses plu curt quam ti-ci unité es considerat del hom quam plu long, e contrarimen.

Anc li analise de diversi ovres artistic, tam de passate quam de contemporanie, ha confirmat to. Circa tri quart de verses in omni poemas queles esset examinat in li litteratura german, dura du til tri secondes del recitada. Quande un verse es plu long, li recitator have un tendentie divider it ye du partes talmen que chascun parte mey ne esser plu long quam li mentionat tri secondes. To responde anc al ordinari parlada, quande on anc fa pauses -usualmen acompaniat per inhala - pos circa tri secondes.

Li sam resultate on posse trovar anc in li musica, u li fundamental motive musical de chascun composition dura in plu parte anc circa tri secondes. De ti-ci periode resulta anc li fundamental tempo musical quel es respectat ja quelc secules. Ergo it es evident que li témpor de tri secondes ne es hasardal e que to es versimilmen li longore de ,,presentie" quel li hom es capabil capter per su sensus.

Trad. B.P.


Eternit: Eternmen frufruta li bonbon-papere

Qui audacia disvoluer in li cinema o teatre un bonbon con li bon conosset bruida posse esser cert del desplesura del altri spectatores. American scientistes ha nu trovat pro quo - mem per li max grand eforties - li dulcits part ne lassa disvoluer se quietmen. Li ínplesent cracament e bruida origina ex li extension del plicas in li bonbon-papere e lassa preventer se desfacilmen, explicat un fisicist in Massachusetts pos studies del bonbon-papere queles durat pluri mensus. Mem ye li max circumspectosi disvoluament del bonbon-papere li brue solmen prolonga se, ma non deveni plu silentiosi. Li bruida posse solmen esser reductet per li developament de nov materiales de inballage. Con li papere til nu in usada it existe un sol possibilit: disvoluer li bonbones tam rapidmen quam possibil por talmen adminim tener bass li temporari irritation del vicinos.

Trad. we


Li angul enigmatic

Un altri bonbon atende ínpatientmen esser detectet sub li frufrutant bonbon-papere. It esset cuidosimen invelopat per Bedrich Plavec. Esque Vu va successar disvoluer it in rasonabilmen curt témpor?

1culpa che credentes
2experiment
3prim classe
4púlvere
5pete de credentes
6sandosi borde del mare
7epiderma
8márgine plicat
9institution por liveration de invias
10demandar politmen

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
                   
                   
                   
                   

 

 

Vor solution es bonvenit che: Redaction COSMOGLOTTA, Erich Werner, CH-9016 St. Gallen, Svissia. Fine del invias: 30 juni 2001. Li parti-cipantes have li chance ganiar un foto-libre. Mult plesura!


Ultim págine...

Un cornille sedet sur un árbor e fat nequó li tot die. Un litt lépor videt li cornille e questionat: "Esque anc yo posse seder e far nequó li tot die?" Li cornille respondet: "Certmen. Pro quo ne?" Dunc li lépor sedentat se sur terra sub li cornille e reposat. Subitmen arivat un fox, assaltat li lépor e devorat le.

Lecion por li management: Por seder e far nequó tu deve seder mult, mult in alt.

secun "Job"16/2001

... final punctu.



Redaction e administration:
Erich Werner
Grünausrasse 12
CH-9016
St. Galen

Telefon:
+41 +71 288 52 05

E-Mail:
e.werner@bluewin.ch

Web-versie: Sergey Belitzky
 

 

Сайт управляется системой uCoz